ActiFolio: Lliurament de l'activitat 3

En aquesta última entrada a folio us comparteixo el meu relat final, espero que el gaudiu tant com jo he gaudit enregistrant-ne totes les escenes i sons fent que conflueixin en aquesta representació de la contraposició de l’home en la ciutat i en la natura.

A l’iniciar la representació final tenia clar que volia mostrar el que comporta ser “homo civitatis” des de la meva perspectiva, soroll, moviment, gent, consumisme i és per això que contraposo totes aquestes imatges amb una persona que no està acostumada a viure en aquest entorn, “l’homo naturalis”. Com es pot observar a les escenes que hi apareixen aquest ésser mostra símptomes de malestar, estrés i ansietat degut al moviment que es troba als espais urbans. Fent apel·lació a la pel·lícula “Into the Wild” (1996) de la mateixa forma que el protagonista Christopher McCandles es desprèn dels seus béns materials per endinsar-se a una vida senzilla a la naturalesa el protagonista de l’escena procedeix a eliminar els seus diners i les targetes com a símbols identitaris d’una societat capitalista.

Un cop s’ha donat el pas de desprendre’s de tots aquests béns materials s’endinsa al bosc en busca del sentit de la vida i aquestes coses senzilles que permeten a les persones que viuen en contacte amb la natura ser lliures i trobar la veritable raó de ser de l’ésser humà. En aquestes escenes següents es tracta de mostrar els atributs i l’entorn en el que es conviu dins els espais naturals. Així doncs es pot apreciar de forma més sensorial les fulles, les pedres, els sorolls del bosc, els arbres i els animals apropant i permetent palpar tots aquests éssers i sensacions que transmet la natura.

Aquests espais naturals però no van ser explorats i descoberts fins les últimes dècades del segle XX degut a que es considerava que eren entorns més austers i difícils per viure per a uns éssers humans que ja estaven més acostumats a viure a la ciutat. Es mostra doncs que tot i aquestes dificultats a la naturalesa i amb tot el que ens pot aportar es pot cercar i construir un refugi que pot resultar tant o més protector de l’exterior que una casa, dit de forma metafòrica. Així doncs es mostra com es recullen diferents recursos de la naturalesa per tal de construir una cabanya que ha de servir per a poder viure sense haver de patir tantes austeritats i poder esdevenir una llar per a les persones que vulguin habitar aquest entorn.

Finalment com a cloenda dels registres es mostren entorns més feréstecs per a habitar però es remarca que dins aquests entorns degut al que ens pot donar la natura i a la calidesa de la nostra persona i de les comunitats de persones que s’hi constitueixen es pot convertir en un lloc molt més agradable on habitar que ens pot permetre de sentir-nos lliures. El protagonista de la pel·lícula “Into the wild” és cert que s’introdueix en aquest entorn de forma solitària però actualment són tantes les persones que abracen aquests espais més naturals que s’acaben creant comunitats que comparteixen, a part de la vida, altres aficions i pràctiques en aquests entorns i des del meu punt de vista les relacions que es poden establir en la naturalesa entre les persones tendeixen a tenir uns llaços i lligams molt més forts i duraders.

Per acabar m’agradaria fer una mica de buidatge i compartir idees i pensaments que m’han sorgit al realitzar tots aquests registres. És cert que l’ésser humà cerca la llibertat personal però també cerca la comoditat. Llavors en aquest cas s’origina un conflicte moral molt difícil de resoldre i és que si habites en un lloc urbà trobes la comoditat però perds la llibertat degut a que has d’acceptar com a persona les regles del joc. Però per altra banda vivint en la naturalesa es troba aquesta llibertat però a dia d’avui encara resulta un lloc on les condicions per tal de poder-hi viure són molt dures i no són aptes per a totes les persones. És curiosa aquesta casualitat de que dos anhels de la vida de l’ésser humà es trobin en realitats tant oposades, potser és perquè per el fet de viure a la ciutat hem perdut la nostra pròpia naturalesa com a éssers vius que som.

 

Enllaç del Muntatge Final: https://drive.google.com/drive/u/0/folders/1QBljUcAS66ioRphC9OAPs-W59AVn2_ge

 

Referències Bibliogràfiques del Muntatge Final: 

MARTÍ I POL, Miquel (1977): Crònica de demà. Barcelona: Llibres del Mall.

BUCKLEY, S. (2020). Stars in her Sky. Música Sin Copyright – MSC

AMADEUS MOZART, W. (1791). La flauta màgica

 

En els anteriors registres hem pogut profunditzar sobre les característiques que defineixen a “l’homo naturalis” així com també l’entorn en el que es troba i el format de societat en el que viu. La construcció identitària d’aquests com defineix Kremer (2018) ve precedida per la construcció de la diferenciació amb la figura que vam definir com a “homo civitatis” i en aquest últim registre podrem acabar de veure quina diferència hi ha en les relacions socials que s’estableixen entre aquests individus.

Seguint el que es descriu a la novel·la “Walden” i posteriorment la pel·lícula de “Into the Wild” aquests éssers acostumen a viure i experienciar la soledat per poder maximitzar la seva experiència. No obstant hi ha altres persones que porten un estil de vida semblant però aquests en comptes de viure de forma individual s’agrupen en comunitats que viuen en espais naturals i rebutgen els escenaris urbans. Fent esment a l’afirmació d’Stuart Hall (2010) aquestes persones, de forma individual, s’apropien i actuen de forma distintiva seguint les inscripcions culturals que els acaben atorgant una identitat que les defineix dins un entorn, un grup i un nivell social.

Aquests grups comparteixen moltes característiques en quant a com conviuen els diversos éssers vius dins aquests entorns i que vam poder conèixer a l’anterior registre, la diferència és que són tots éssers humans. És per això que dintre d’aquestes agrupacions, que definiríem com a comunitats, es deixen de banda tots els valors que ens imposa la societat capitalista i s’abracen altres valors que permeten una correcta convivència com el respecte o la col·laboració entre altres creant petites societats justes i sense jerarquies on de forma conjunta es comparteix per tal de poder viure i subsistir amb un cert benestar.

Jo, com a persona que em considero una mica “homo naturalis”, també podria dir que tinc la meva comunitat amb la qual comparteixo aquestes immersions dintre dels espais naturals i amb la que convisc. En el meu cas amb aquesta comunitat dintre de les moltes altres coses que hi comparteixo hi ha l’activitat esportiva de l’escalada. Per això en aquest últim registre he cregut oportú compartir un enregistrament audiovisual amb mòbil, posteriorment editat, en el que de forma comunitària i en equip es mostren els moviments estètics de l’escalada seguint el ritme d’una cançó que he escollit per tal de fer-lo més atractiu.

En l’anterior registre vaig tractar el tema de la soledat que experiencien les persones que viuen en la natura o “Homo naturalis” a diferència de les persones que viuen en espais urbanitzats on conviuen en societat. Aquest registre que iniciem a continuació va estretament relacionat amb l’anterior.

Dins de la natura per tal de poder-hi habitar s’hi ha de poder viure i conviure amb el que compon aquest entorn. Quan parlem de conviure com a éssers humans possiblement ens podem trobar sols en aquest indret però no com a éssers vius. Hi ha molta fauna i vegetació que conviu amb nosaltres i convé respectar-los per tal d’així poder mantenir un equilibri. Però com es manté aquesta convivència i equilibri?

Cada un d’aquests éssers vius ocupa un espai i un lloc dins aquest entorn i aquests queden delimitats per la geografia, que com bé recull Kremer (2018) en el cas de la natura els límits poden ser un riu, una serralada o alguna altra cosa simbòlica. Com també esmenta l’autor aquestes fronteres o límits poden ser simbols de resistència o de conflicte, així doncs s’entén que si cada peça ocupa el seu lloc es manté aquest equilibri i harmonia permetent que tots aquests éssers puguin sobreviure.

Els humans tenim la habilitat de disposar del llenguatge per tal de comunicar-nos i establir els nostres limits i fronteres vers els altres a diferència dels altres éssers vius que no tenen aquesta capacitat. No obstant tot i no tenir aquesta capacitat tenen altres formes d’expressar-se permetent que es puguin comunicar mostrant subjectivitat amb cossos presents, carregats d’expressivitat, silencis i mirades (Kremer, 2018).

Aquesta doncs considero que és la gran màgia i art de la naturalesa, el que convida a algunes persones a endisar’s-hi per tal de deixar enrere la ciutat i la societat, com en un entorn tan complexe sense necessitat d’expressar-se en excés ni definir limits ni fronteres cada una de les parts que la conformen poden conviure.

Donant voltes al que vull transmetre amb aquest registre he realitzat una representació artística en la que hi apareix la silueta d’un cavall i a dins amb diferents tamanys i lletres paraules que considero que són fonamentals a tenir en compte per tal de poder viure i conviure en i amb la naturalesa.

 

Anteriorment hem pogut definir el que són les persones que viuen en la natura i manifesten rebuig entorn les zones urbanitzades. Degut a diverses raons aquestes accepten viure a la naturalesa, un mitjà en el que s’hi senten més properes però el fet de donar aquest pas també comporta situacions i emocions a gestionar.

Kremer (2018) en el seu article esmenta que el límit també senyala l’extrem al que es pot arribar amb el cos i amb les emocions i un d’aquests límits l’homo naturalis el troba en la soledat. El fet d’acceptar viure en naturalesa comporta aïllar-se de la societat i viure de forma individual en un lloc remot. Aquesta situació pot ser difícil de gestionar a nivell emocional, segons la concepció que es té de soledat,  ja que com a éssers humans, en termes biològics, tenim la funció de relació que significa relacionar-nos amb el nostre entorn.

L’autor de Walden, Henry David Thoreau (1854) té una concepció molt diversa del que és la soledat. Per una banda entén que l’entorn no només el conformen els semblants a nosaltres, sinó que es compost per tots els éssers vius, tant siguin animals o vegetals. Per altra banda tal és la seva convicció del que està fent al aïllar-se de la societat que recull en el seu llibre que li encanta estar sol i que no ha trobat mai cap company tan bo com la solitud. És interessant el plantejament que fa sobre el fet de que si no volem estar sols és perquè volem estar aprop d’alguna cosa. Després de plantejar-se quina cosa podria ser afirma que del que volem estar aprop és de la font perenne de la nostra vida de la qual provenen les nostres experiències (Thoreau, 1854).

Per tal de poder representar aquesta soledat en aquest tercer registre he fet varies fotografies nocturnes des del bosc en el que es poden apreciar estrelles i la lluna així com també una gravació dels sons del bosc al caminar-hi acompanyat de la soledat.

 

Por fin estaba libre de cargas, emancipado del sofocante mundo de sus padres y compañeros, un mundo de abstracción y seguridad y excesos materiales, un mundo en el cual se sentía fuertemente desconectado del puro latido de la existencia.

Així com defineix el protagonista de la pel·lícula “Into the wild” (1996) Christopher McCandles, és la forma de vida que rebutgen les persones que viuen en la natura. Persones que viuen més soles o en petits grups, sense tants estímuls artificials al seu voltant, sense un rumb definit i abraçant el nucli bàsic de l’ésser humà que és la seva passió per l’aventura. Totes aquestes afirmacions poden semblar complicades de comprendre perquè el nostre estil de vida ha canviat completament en fa uns anys, quan hi estavem més en contacte ja que encara no exisitien les metròpolis com a tal, i perquè també és la contraposició total a l’estil de vida que portem ara vivint en un entorn urbà.

No necesitas relaciones humanas para ser feliz, Dios la ha puesto a nuestro alrededor. Es en todo y en cualquier cosa que podemos experimentarla. Solo tenemos que tener el valor de volvernos contra nuestro habitual estilo de vida y comprometernos con una vida poco convencional.

Per tal de poder transmetre això mitjançant l’art vaig decidir en primer lloc d’endinsar-me en aquest entorn. Vaig escollir el bosc de Savassona, situat a l’espai natural de les Guilleries, un entorn que conec i amb el que hi tinc relació en varis aspectes. El fet de fer aquesta acció em va permetre poder experimentar algunes de les sensacions i vivències que perseguien el protagonista del film i Henry David Thoreau. Vaig estar pensant en formes de poder representar la naturalesa i vaig decidir regirme per una de les frases de Christopher McCandles:

“Cuando quieres algo en la vida, solo tienes que extender la mano y agarrarlo.” 

Així doncs vaig agafar fulles seques del bosc per tal de poder crear dues representacions en format de “collage”. Trobo que és una forma de poder donar forma i moldejar elements de la naturalesa per transmetre, comunicar i representar alguna cosa. En aquest cas he escollit representar una persona, l’homo naturalis que habita a la natura, i una flor, un element molt característic d’entorns naturals. A continuació adjunto les dues representacions que serveixen com a introducció al tema principal del meu projecte i que en els següents registres tractarem d’aprofundir-hi més.

       

Fui a los bosques porque quería vivir deliberadamente; enfrentar solo los hechos de la vida y ver si podía aprender lo que ella tenía que enseñar. Quise vivir profundamente y desechar todo aquello que no fuera vida… Para no darme cuenta, en el momento de morir, que no había vivido (Thoreau, 1854).

Començo la meva publicació fent esment a Henry David Thoreau, filòsof, escriptor i poeta que ha inspirat la meva elecció de la realitat per tal de poder dur a terme aquest projecte. De normal aquesta realitat no la observem en el nostre entorn proper, amb algunes excepcions, en aquest cas jo convisc amb aquesta realitat, menys del que m’agradaria, però hi convisc. El meu plantejament doncs es basa en una comparació de l’homo civitatis, actual ésser humà que conviu en societat dins d’una zona urbanitzada i l’homo naturalis, l’ésser humà més proper als nostres origens que deixa de banda les coses materials per tal de centrar-se en viure a la natura.

Principalment el focus d’atenció anirà destinat al que defineixo com a homo naturalis ja que actualment és el que presenta més alteritat i diferències com a col·lectiu dintre de la societat actual. A principis i mitjans del segle XX hi va haver una forta migració del camp a la ciutat i són poques les persones que viuen en entorns més naturals, salvatges o rurals. La meva idea és poder definir, aprofundir i conèixer més sobre aquestes persones que viuen més en contacte amb la natura a través de les meves pràctiques, aventures i immersions dintre d’ella.

Aquests registres, com bé he esmentat a l’inici, aniràn relacionats amb la lectura de “Walden” (1854) de Henry David Thoreau així com també amb els valors que transmet la pel·lícula “Into the Wild” (2007) de Sean Penn. Els capítols, així és com anomeno als registres, estaràn estructurats de la següent manera: Introducció, “Homo Civitatis”, “Homo Naturalis”, Vida a la natura, Solitud, Supervivència.

En aquest primer registre per tal de fer una introducció al tema adjunto a continuació dibuixos en aquarel·la que he fet per tal de poder representar les dues realitats.

Espero que us resulti interessant, ens llegim per el Folio!

Jep Marti Molist

Enllaç carpeta Google Drive: https://drive.google.com/drive/u/0/folders/1syfAxZZIWj7V9XQZUYjcT7g68-5V8U5S