En aquesta última entrada a folio us comparteixo el meu relat final, espero que el gaudiu tant com jo he gaudit enregistrant-ne totes les escenes i sons fent que conflueixin en aquesta representació de la contraposició de l’home en la ciutat i en la natura.

A l’iniciar la representació final tenia clar que volia mostrar el que comporta ser “homo civitatis” des de la meva perspectiva, soroll, moviment, gent, consumisme i és per això que contraposo totes aquestes imatges amb una persona que no està acostumada a viure en aquest entorn, “l’homo naturalis”. Com es pot observar a les escenes que hi apareixen aquest ésser mostra símptomes de malestar, estrés i ansietat degut al moviment que es troba als espais urbans. Fent apel·lació a la pel·lícula “Into the Wild” (1996) de la mateixa forma que el protagonista Christopher McCandles es desprèn dels seus béns materials per endinsar-se a una vida senzilla a la naturalesa el protagonista de l’escena procedeix a eliminar els seus diners i les targetes com a símbols identitaris d’una societat capitalista.

Un cop s’ha donat el pas de desprendre’s de tots aquests béns materials s’endinsa al bosc en busca del sentit de la vida i aquestes coses senzilles que permeten a les persones que viuen en contacte amb la natura ser lliures i trobar la veritable raó de ser de l’ésser humà. En aquestes escenes següents es tracta de mostrar els atributs i l’entorn en el que es conviu dins els espais naturals. Així doncs es pot apreciar de forma més sensorial les fulles, les pedres, els sorolls del bosc, els arbres i els animals apropant i permetent palpar tots aquests éssers i sensacions que transmet la natura.

Aquests espais naturals però no van ser explorats i descoberts fins les últimes dècades del segle XX degut a que es considerava que eren entorns més austers i difícils per viure per a uns éssers humans que ja estaven més acostumats a viure a la ciutat. Es mostra doncs que tot i aquestes dificultats a la naturalesa i amb tot el que ens pot aportar es pot cercar i construir un refugi que pot resultar tant o més protector de l’exterior que una casa, dit de forma metafòrica. Així doncs es mostra com es recullen diferents recursos de la naturalesa per tal de construir una cabanya que ha de servir per a poder viure sense haver de patir tantes austeritats i poder esdevenir una llar per a les persones que vulguin habitar aquest entorn.

Finalment com a cloenda dels registres es mostren entorns més feréstecs per a habitar però es remarca que dins aquests entorns degut al que ens pot donar la natura i a la calidesa de la nostra persona i de les comunitats de persones que s’hi constitueixen es pot convertir en un lloc molt més agradable on habitar que ens pot permetre de sentir-nos lliures. El protagonista de la pel·lícula “Into the wild” és cert que s’introdueix en aquest entorn de forma solitària però actualment són tantes les persones que abracen aquests espais més naturals que s’acaben creant comunitats que comparteixen, a part de la vida, altres aficions i pràctiques en aquests entorns i des del meu punt de vista les relacions que es poden establir en la naturalesa entre les persones tendeixen a tenir uns llaços i lligams molt més forts i duraders.

Per acabar m’agradaria fer una mica de buidatge i compartir idees i pensaments que m’han sorgit al realitzar tots aquests registres. És cert que l’ésser humà cerca la llibertat personal però també cerca la comoditat. Llavors en aquest cas s’origina un conflicte moral molt difícil de resoldre i és que si habites en un lloc urbà trobes la comoditat però perds la llibertat degut a que has d’acceptar com a persona les regles del joc. Però per altra banda vivint en la naturalesa es troba aquesta llibertat però a dia d’avui encara resulta un lloc on les condicions per tal de poder-hi viure són molt dures i no són aptes per a totes les persones. És curiosa aquesta casualitat de que dos anhels de la vida de l’ésser humà es trobin en realitats tant oposades, potser és perquè per el fet de viure a la ciutat hem perdut la nostra pròpia naturalesa com a éssers vius que som.

 

Enllaç del Muntatge Final: https://drive.google.com/drive/u/0/folders/1QBljUcAS66ioRphC9OAPs-W59AVn2_ge

 

Referències Bibliogràfiques del Muntatge Final: 

MARTÍ I POL, Miquel (1977): Crònica de demà. Barcelona: Llibres del Mall.

BUCKLEY, S. (2020). Stars in her Sky. Música Sin Copyright – MSC

AMADEUS MOZART, W. (1791). La flauta màgica